QUÈ ÉS UN TRABUC?Definició de la Trabuc-Pedia

Des de l'última meitat del segle XX, el trabuc s'ha implantat en les festes de Moros i Cristians, a pesar que no va ser utilitzat per les milícies urbanes. L'exèrcit no ho va catalogar com a arma reglamentària, i només la Marina va emprar per als abordatges uns grans trabucs col·locats en un ganxo giratori, sobre les tapes de regala dels barcos.
L'efectivitat d'un tir de trabuc no anava més dels 15 metres, però la seua facilitat de poder disparar quasi qualsevol cosa ho va fer apropiat per a bandolers, assalta camins i viatgers de diligències, sobretot perquè es tirava al bulto, ja que no disposava d'elements de punteria. Va ser una arma de foc de caràcter civil i popular, que no era útil per a la caça i va viure la seua història embolicada en les romàntiques i sinistres llegendes del bandolerisme, més pel soroll que per les anous, i en part va contribuir a l'èxit de les guerrilles, emboscades i contrabandistes. En termes pejoratius se la relacionava amb robatoris i crims, tant és així que "exercir la política del trabuc" consistia en pujar la contribució i la resta d'impostos exageradament, tant és així que al Ministeri d'Hisenda se l'anomenava el "Ministeri del Trabuc".
L'existència del trabuc es remunta a l'ocupació del sistema de purna en les armes de foc, que després va millorar amb el pistó i va subsistir fins mitjan del segle XIX. Donada la forma acampanada de la boca del seu canó, a França se li cridava "tromblón" i en el nostre país als més gran se'ls cridava tarongers, per ser del calibre del cítric en qüestió. La seua longitud (entre 80 i 90 cmts.), era l'apropiada per a poder-lo ocultar davall de les capes. En l'Edat Mitjana i amb anterioritat a l'ocupació de la pólvora amb fins bèl·lics, va existir una màquina de guerra denominada TRABUC, que s'usava per a poder llançar pedres grosses contra les muralles i fortificacions.